HISTÒRIA DE LA POBRESA

Sempre hi ha hagut pobres i rics?

Un vídeo molt clar en què s'explica bàsicament que pobresa = injustícia.

BALANÇ FINAL

Explica breument, per escrit, el que hagis après fent aquestes activitats. Han canviat les teves idees? Creus que pots aportar alguna cosa per un món més just? O, si més no, per fer un món una mica menys injust?

SEMBLA QUE QUI VA COMENÇAR LA CRISI VAN SER ELS BANCS. ARA JA HAURAN PARAT, NO?

Doncs no. Bancs i caixes són responsables de la crisi. I les constructores també. Ara les caixes, com que han deixat molts diners a constructores, han començat a trontollar. Què ha dit el govern? "Uniu-vos". Si dues caixes s'ajunten, i tenen dues sucursals una davant de l'altra, una d'elles ha de tancar.
Sabeu quants diners donarà el govern a les caixes, responsables de la crisi? 90.000 milions d'euros. Sabeu quant s'ha estalviat amb la congelació de les pensions, l'eliminació del "cheque bebé", l'abaixada del sou dels funcionaris i altres retallades? 10.000 milions d'euros. A les caixes els dóna 9 vegades més. Per què? Doncs mira, perquè molts ministres són després presidents de les caixes. I ja està. Així va la cosa.

Adaptat del llibre: Això no funciona. Què és l'economia?, d'Arcadi Oliveres. Proteus. Barcelona, 2012.

QUINA SERIA LA SOLUCIÓ DE LA CRISI? I SI SE SOLUCIONÉS TOT, SERIA IGUAL QUE ABANS?

No, no pot ser-ho. Si seguim com fins ara, arribarà un moment en què ja no hi haurà recursos.
Quin és el primer problema que tenim amb la crisi? La desocupació: la gent que no té feina. Quanta gent no té feina? Segons les estadístiques, cinc milions de persones. Podem trobar feina per a 5 milions de persones? No. Es pot anar a la Xina a aconseguir que es posi una fàbrica de fer cotxes aquí i que doni feina a 10.000 persones, però amb això no n`hi ha prou.
Quina és l'única manera de sortir de la crisi?
Aquells que tenim feina, treballar menys hores per tal que aquells que no en tenen puguin treballar. No hi ha cap altra solució. Més val que jo, si treballo 8 hores diàries, pugi treballar 6 i cobrar menys que qui no pot treballar segueixi sense treballar. Això és molt difícil de fer perquè si em presento a les eleccions i ofereixo això, no em votarà ningú.
Això s'ha fet altres vegades. A França, amb un primer ministre que es deia Lionel Jospin.
I aquesta és l'única solució. Per aquí aniríem pel bon camí.

Adaptat de Això no funciona. Què és l'economia?, d'Arcadi Oliveres. Editorial Proteus. Barcelona 20212

EL GRAN JOC

Per demostrar que hem après molt i a més posar-ho en pràctica, dedicarem una estona a jugar a un joc en grup.
Es diu "Pomònia en crisi". Pomònia és un país de la Unió Europea que no existeix. Però que té un munt de problemes econòmics i socials.
En començar la partida sabreu com hi està la situació.
Pomònia té un Govern i uns partits polítics que tenen idees diferents sobre com fer anar el país.
Cada grup representa o bé al Govern o a un dels partits (Partit Blanc, Partit Groc...).
El Govern vol continuar manant. I la resta de partits volen governar.
Aconseguireu que el país millori?
Escolteu bé l'explicació de les regles. I bona feina!

QUÈ EN DIUEN ELS DIARIS?

Cada grup llegirà per Internet la portada dels diaris que li corresponen.

Durant els dies que se us indicarà, copieu els titulars que tinguin a veure amb els conceptes que vam treballar a principi de tot (CRISI, ECONOMIA...)

PACK 1 LA VANGUARDIA/LA RAZÓN/EL PAÍS

PACK 2 ABC/ARA/EL MUNDO

PACK 3 EL PERIÓDICO/LA GACETA/AVUI-EL PUNT

En acabat: després de la posta en comú, decidiu si parlen els diaris de les mateixes coses.

Quins diaris es mostren optimistes/pessimistes?

ESPAÑISTÁN

Observa aquest vídeo creat pel dibuixant Aleix Saló, en què s'expliquen de manera senzilla i fins i tot humorística (però no fa gens de gràcia) quines són les causes de l'actual crisi econòmica.

Si et fa gràcia, pots riure. Però és molt seriós.

A quines de les causes de l'entrada anterior s'hi fa referència?

CAUSES PER A LA CRISI ECONÒMICA ACTUAL.

No n'hi ha una de sola, sinó que se n'ajunten diverses:

1. Es repeteixen. Hi ha crisis econòmiques cada determinat temps: al 73 (crisi del petroli), als anys 80 (a Espanya, per la reconversió industrial). La que vivim, per la seva grandària, s'assembla perillosament a la del 1929, l'anomenada crack del 29.
2. L'especulació en diversos sectors econòmics. El vell afany de voler comprar molt, molt barat, i pretendre comprar molt, molt car. El pretendre produir cada cop més per a més gent (i per tant més barat), com si els recursos del món fossin infinits.
3. La mateixa percepció de la gent. Si a tot arreu ens parlen de crisi, al final ho acabem assimilant.
4. La gestió de la classe política i de les entitats financeres. Un país no pot dependre només d'un recurs. Ni gastar molt en obres potser innecessàries. Però els crèdits s'han de tornar.
5. La globalització. Si un país va malament, els del costat, que hi fan negoci, forçosament també.

BALANÇ

Expliqueu oralment què és el que heu après en aquestes primeres activitats.

IVA? QUÈ ÉS?

Es tracta d'un impost que ens afecta a tots. Cada vegada que comprem qualsevol cosa, l'Estat recapta diners.  Si l'IVA puja, els preus són més cars. I potser ens ho pensem més a l'hora de comprar.
Assabenteu-vos de quin IVA cal pagar per un bric de llet, una entrada de cine.

PROBLEMES

1. Un producte val 100 € sense IVA. Quant costarà si l'IVA que se li aplica és del 4%? I del 21%?
2. Un fuster em repara el parquet de casa. El seu treball costa 600 €. Quant li hauré de pagar si l'IVA a aplicar fos del 18%?
3. La matrícula de la universitat costava l'any passat 1.000 €. Ara val un 66% més. Quant costa en l'actualitat?
4. Un treballador guanyava l'any passat 20.000€ nets. Amb les retallades, li han abaixat el sou un 5%. Quants diners ha deixat d'ingressar?
5. L'avi és pensionista, i cobra 550€ al mes. Li pugen la pensió un 1%. Quant cobra cada mes?

Per al problema número 4: què passa si el treballador es troba que tot s'apuja?

Per al problema número 5: què passa si l'avi és malalt crònic i ha de comprar medicaments cada mes? Penseu que per cada recepta, a més del medicament, ha de pagar 1 € més.

JA SAPS CALCULAR %? I MULTIPLICAR I DIVIDIR AMB MOLTS DE ZEROS?

Al llarg d'aquests dies parlarem sovint de xifres, de milions d'euros, de percentatges. Assegureu-vos que recordeu com es calcula. No us caldrà una calculadora, però sí una mica de sentit comú.

Calculeu ara:

10% de 500      1% de 2.000      50% de 600

20% de 8.000    25% de 400       80% de 40

30% de 90.000   40% de 1.000.000    60% de 300

 

I sense pensar-s'ho gaire.

 

30 x 10.000=      4,5 x 100=       27,25 x 10=

40.000 : 400=     32.000: 1.000=       5.000 : 500=

1.000.000 x 10.000=                   1.000.000 : 1.000=

FEM SERVIR LES PARAULES COM CAL

Completeu les frases següents amb paraules de l'activitat “Conceptes al voltant de la crisi”. Tingueu en compte que no hi surten totes.

Grècia ha aconseguit el ......................, però a canvi, el seu govern haurà d'aplicar moltes mesures que no agradaran als ciutadans.
L'euro per recepta és conseqüència de les ................................ en sanitat.
Espanya té l'índex d'......................... més elevat de la Unió Europea: gairebé cinc milions de persones no tenen feina.
Ara mateix no té diners per obrir el negoci. Com que sap que li anirà bé, demanarà un ......................
L' ...........................especulativa busca crear riquesa alterant el preu de les coses, no produint.
A la ...............hi ha dos tipus d'entitats: els bancs i les caixes. La diferència és que aquestes tenen obra social.

CONCEPTES AL VOLTANT DE LA CRISI

Per poder entendre què passa, ens caldrà fer un esforç de vocabulari.
Tenim aquí uns quants conceptes bàsics que caldrà que relacioneu amb les seves definicions.

CRISI-- ECONOMIA-- CAPITALISME-- CRÈDIT

EURO-- BOMBOLLA-- ESTAT DEL BENESTAR
RESCAT-- IPC-- ATUR-- BANCA
RETALLADES-- BORSA-- CLASSE POLÍTICA

Situació en què es dóna un problema de molta gravetat i de gran abast.

Intervenció per part d'un poder extern, en la qual es concedeixen diners a canvi d'unes condicions molt dures. Pot afectar un banc o un país.
Situació en què una persona que està en condicions de treballar no pot fer-ho per falta de feina. La persona té dret a un subsidi mentre duri el problema.
Ciència que es preocupa de la generació i distribució de recursos per assegurar el benestar de les persones.
Entitat que guarda els diners dels seus clients i en presta a d'altres.
Índex de preus al consum, percentatge de pujada dels preus de les coses que necessitem.
Moneda comuna de la majoria de països d'aquest continent.
En economia, situació en la qual molta gent aspira a comprar barat per vendre car, i així fins a l'infinit (fins que tot plegat esclata).
Conjunt de dirigents d'un país, elegits democràticament.
Disminució de drets dels ciutadans a causa de la falta de diners dels governs.
Sistema econòmic del món occidental que busca per damunt de tot l'obtenció de beneficis.
Préstec: una persona o entitat deixa diners que cal retornar amb un percentatge d'increment (interès).
Situació que s'havia aconseguit amb molt d'esforç, en la qual l'Estat garanteix, entre altres coses, educació i salut gratuïtes per a tothom, així com protecció i ajuda als sectors més desafavorits (aturats, gent gran). En l'actualitat perilla la seva existència.
Mercat de valors, lloc on les empreses compren i venen accions (participacions) d'altres empreses.

Quantes d'aquestes paraules us eren conegudes?

QUÈ VOL DIR “CRISI”?

En grec clàssic, KRISIS només volia dir “canvi”. Amb el temps, la paraula ha anat agafant sentits negatius. Per exemple, es parla, en plural, de “crisis humanitàries”, per exemple, després d'un tsunami com el de la central nuclear de Fukushima: molta gent sense aigua ni electricitat, sense casa...etcètera.

Hi ha països, continents sencers que estan sempre en crisi en el mal sentit. L'Àfrica subsahariana pateix una crisi alimentària provocada per una sequera llarguíssima, i per altres factors.

La crisi que ens ocupa, i de la qual parlarem amb profunditat, és econòmica i afecta el món occidental. I el cert és que no hi estem acostumats.

INTRODUCCIÓ

Segur que la paraula “crisi” l'hem sentida sovint, i més en els darrers mesos. Surt a les notícies de la televisió, als diaris, a Internet; la gent en parla al carrer, potser a casa també...

1. Amb la gent del grup que treballeu, poseu-vos d'acord per definir, de manera clara i curta, què vol dir aquesta paraula. No escrigueu més de dues línies.
2. Feu un llistat de frases que hagueu sentit a dir on surti directament aquesta paraula.